CONFINAMENT الحجر الصحي

A Tànger, la idea del confinament li semblava, com per a molts, insuportable. A l’altre costat de la Mediterrània, la sorpresa va ser el mateix per a ell també. Tots dos es coneixen des de fa molt de temps. Llavors decideixen confiar els seus turments a la fotografia. Per correspondència fotogràfica. Una fotografia al dia que viatjarà d’anada. Després de tornada. Després reunides. Durant el temps oficial del tancament. L’espera.

#BOZA

Una pel·lícula sobre persones en migració des del continent africà cap a Europa. Amb una narrativa en primera persona i fent servir vídeos i selfies, Alhassane, Aminata, Mamadou, Mariam i Yahya conten els seus viatges i el seu objectiu de fer “boza”. Una paraula d’origen disputat però amb un significat molt concret, “boza” és utilitzada per aquells que intenten travessar aquesta frontera en particular per descriure la meta i l’acte de creuar amb èxit. La pel·lícula #boza elimina tots els filtres, esdevenint una selfie col·lectiva sobre la migració.

Aquest projecte parla del virtual, l’escenari distòpic, la multiplicitat fotogràfica, espais segurs, espais insegurs, temps, cos, moviment, cantonades, família, monstres, habitar mons nous, antics, propis i aliens. El que va començar com un intent de capturar el confí com a concepte, va acabar sent una excusa per a una trobada tan digital com dolça, per buscar refugi dins la fotografia, per posar al centre el procés: la creació compartida com a resistència.

Roboteca és un taller participatiu de fotografia basat en el tema del «retrat robot». Està dedicat a les poblacions desplaçades, migrants i refugiades, però també a les comunitats d’acollida. A través d’aquest mètode de recomposició facial, Roboteca esdevé una eina d’expressió, denúncia i també promou la cohesió i l’estabilitat social, ja que brinda un suport psicològic a tots els participants. Treballant a partir d’autoretrats realitzats en un taller de fotografia d’estudi, els participants junten parts de cares per recrear noves identitats. A les comissures dels ulls, o al voltant dels llavis, les cicatrius d’aquests rostres són testimonis de el camí de l’exili.

Ínsula és una interpretació lúdico-creativa del perímetre de Portbou assimilat com a territori insular: envoltat per mar, muntanya, vies de tren i fronteres administratives. Creat durant el primer workshop de #LabPortbou, el gener de 2020, el projecte es presenta com una exploració col·lectiva sobre el territori realitzada de forma impulsiva i juganera inspirada en la deriva situacionista.

La proposta d’Aladeriva va ser una invitació a deixar-se emportar per les sensacions de l’acte de caminar com a pràctica estètica, amb l’objectiu d’abordar la geografia subjectiva i sensible del territori tot generant noves narratives. A través de l’ús de diferents metodologies del camp artístic i social com ara la fotografia, la geografia o l’etnografia, i utilitzant recursos visuals com el collage, la cartografia, o el quadern de camp, volem arribar a copsar el que resulta de la trobada entre el territori i la nostra experiència en un temps i un espai determinats i irrepetibles.

Una selecció dels arxius de #pandeMIA en format audiovisual. Un projecte col·laboratiu que aglutina diferents expressions culturals sobre el moment de canvi social i històric que vivim a causa de la crisi sanitària actual. ⁠A través de la recollida de testimonis internacionals, es busca fer present la veu de la ciutadania en el procés de reconstrucció que ja estem abordant.

Covid Photo Diaries és un projecte creat per vuit fotoperiodistes espanyols que documenta els efectes de la pandèmia de la covid-19 en diferents parts d’Espanya.

A través dels ulls d’Anna Surinyach, Javier Fergo, José Colón, Judith Prat, Isabel Permuy, Manu Brabo, Olmo Calvo i Susana Girón descobrim com és la vida al confinament, de què està feta aquesta nova quotidianitat i com ens enfrontem a l’epidèmia.

Aquest projecte neix amb vocació de ser el mapa interactiu d’un dels esdeveniments més importants que hem viscut en les últimes dècades. A la indubtable rellevància de documentar el dia a dia d’aquesta alerta sanitària i les seves conseqüències per a la població, s’uneix l’enorme valor que aquest testimoni visual, plural i ampli tindrà quan tot hagi acabat. Serà la memòria d’allò que en aquests dies ens va succeir.

Covid Photo Diaries és una resposta valenta al repte de documentar una etapa que està canviant les nostres vides. És una proposta col·laborativa i pionera que a més d’informar, inspira als altres i dóna esperança.

L’exploració sistemàtica de les fronteres s’ha manifestat recentment a través de quatre corrents d’investigació: fotografia povera, fotografia experimental, imatges tangibles i ficcions documentals, les obres de les quals es poden trobar al petit Saló Approche de París. Molts creadors contemporanis s’apropen a ells amb diverses estètiques i pràctiques que també s’estenen a les noves tecnologies per a un millor enfocament del nostre món quotidià en mutacions de tota mena.

La frontera habitada és el punt de partida des del qual deambulem per endinsar-nos en el procés creatiu d’Ínsula, un document visual col·lectiu enfocat a narrar l’imaginari del territori de Portbou a partir del caminar i de la pràctica artística i social en un sentit lúdic i relacional, convertint el territori en un lloc experiencial que permet explorar i produir cartografies no convencionals.

Imaginat durant la seva residència creuada Marsella / Berlín, “Lost in Berlin” forma part del projecte de composició de text i música del duet musical Catherine Vincent “Benjamin, fragments”.

En jugar amb les lletres del nom de Walter Benjamin, els artistes van crear l’anagrama Jamel Ibntrewan. Imaginant l’exili de Síria com a refugiat a Berlín, decideixen trobar-se, seguint les passes de l’altre. A un segle de distància, el mateix tumult?

La por a la mort comença des del mateix moment en què l’home té ús de raó. Encara que no tots tinguem el mateix grau de pànic, difícilment trobarem individus preparats per la mort. Les pandèmies juguen un paper important en aquest tema. La por provoca que la població pensi de manera irracional i es comporti a manera de ramat.

Aquesta acció vol reflexionar sobre les pors col·lectives i el terror a morir. Sobre com el nostre comportament canvia i lluitem instintivament per la supervivència.

En temps de guerra les fugides de l’horror, com en el cas de Walter Benjamin, són també moments de cansament físic i psíquic i d’un enorme estrès que influeixen en la psique humana desitjant que finalitzi el patiment.

Una frontera a Europa. Un quadre de Paul Klee. Un poema de Walter Benjamin.

Una pel·lícula sobre ahir i avui, i sobre la dificultat de reconèixer un darrere l’altre.

Una selecció dels arxius de #pandeMIA en format expositiu. Un projecte col·laboratiu que aglutina diferents expressions culturals sobre el moment de canvi social i històric que vivim a causa de la crisi sanitària actual. ⁠A través de la recollida de testimonis internacionals, es busca fer present la veu de la ciutadania en el procés de reconstrucció que ja estem abordant.

A partir dels seus arxius sobre els últims moviments socials emergents a França en 2018 i a Algèria en 2019, Lahcène Abib ens ofereix amb “Failles” (Esquerdes) un testimoni poderós i ric dels esdeveniments, al mateix temps que ens envia un vibrant homenatge d’empatia cap als seus diferents protagonistes.

Una activitat per a tots els públics on cada participant podrà fer les seves pròpies fotografies i revelar-les amb una tècnica tradicional, analògica i molt divertida.