FOTOLIMO 2021 – Fronteres interiors

 

Artistes seleccionades

 

Giulia Ferrari
Exercicis d’aixecament

 

Lucie Hodiesne Darras
Lilou

 

Gabriela Rivera Lucero
Bestiari de fèmines

 

Irina Shkoda
Miserere

 

Sina Niemeyer
Ignoscentia

Exercicis d’aixecament

Giulia Ferrari

Tinc 32 anys. Miro a la meva càmera.

La meva càmera serà el meu instrument d’anàlisi, la meva teràpia. Fotografiaré el meu cos per obligar-me a mirar-lo, per conèixer-lo. A partir d’ara no serà un camp de batalla, sinó un company de lluita. Em fotografiaré perquè quedi constància d’aquest procés, perquè altres persones ho vegin i se sentin menys soles.

La meva manera de fer-me visible, de reclamar el meu espai al món després d’una vida sencera passada intentant fer-me més petita, en una societat sense espai ni representació per a les persones grasses.

Lilou

Lucie Hodiesne Darras

Lilou és el sobrenom que va rebre el meu germà gran Antoine. Com l’heroïna de Luc Besson a “El Cinquè Element”, és una persona excepcional que viu en un món diferent dels altres. Al seu propi univers.

Antoine és un adult de 32 anys amb autisme greu que viu a una residència de gent gran a Normandia, França.

Lucie Hodiesne Darras vol destacar la vida quotidiana del seu germà, del seu món.

I a través de la fotografia, ser l’intèrpret del seu llenguatge sense paraules.

Bestiario de féminas

Gabriela Rivera Lucero

Bestiari de Fèmines és una proposta d’autoretrats fotogràfics on l’artista construeix màscares amb matèria orgànica, per donar vida a diverses criatures, verbalitzades des de paraules que són utilitzades en el llenguatge quotidià per denigrar les dones i associar-les al món animal.

En el context actual, en què s’han obert debats sobre problemàtiques de gènere, hi ha encara fissures que evidencien maneres violentes en què s’ha concebut a les dones i la natura, específicament en la figura dels epítets animals. En la cultura occidental se sol etiquetar les dones, designant-les amb noms d’animals per insultar-les i per remarcar comportaments èticament impropis o aspectes físics que no s’ajusten al cànon de bellesa. Per exemple, quan se’ls crida guineu, gossa, escurçó, truja, etc.

La materialitat amb la qual es fabriquen les màscares són pells i entranyes d’animals com ara pollastre, porc o peix, elements que no s’utilitzen necessàriament per al consum alimentari, construint així obra amb les deixalles de la indústria càrnia.

És important recalcar que en la realització del projecte no es va fer mal ni maltractar cap animal, per contra, són una manera d’homenatjar corporalitats que són rebutjades.

Miserere

Irina Shkoda

Enfant, je devais lire les psaumes de David deux fois par jour, matin et soir, selon la règle de la prière. Plus tard, j’ai pris conscience de mon être à travers la douleur : « … le sujet (depuis le christianisme) est celui qui souffre. Là où il y a une blessure, il y a un sujet », dit Roland Barthes dans “ Fragments d’un discours amoureux “.

Aujourd’hui, je regarde mes souvenirs sous de nouvelles perspectives, mais aucune nouvelle autodéfinition (athée, féministe, spectatrice n’abolit complètement le paradigme chrétien, où l’action découle de la douleur et du traumatisme.

Dieu, en tant que projection de mon père rejetant, m’a donné envie d’attirer l’attention par le péché. Le mot même « péché » a toujours eu une connotation sexuelle pour moi. Le Nouveau Testament, m’a appris que Dieu n’est pas venu vers les justes, mais vers les pécheurs et cela a déterminé mon comportement pendant de nombreuses années. Marie-Madeleine est devenue un exemple que je suivais en tant que femme vivant en dehors des tabous. Le péché a été interprété par moi comme une rébellion, une nouvelle sincérité et le droit à la subjectivité.

Dans ce projet, j’ai décidé de recréer certains événements significatifs de ma vie à travers la photographie, de les regarder de l’extérieur, comme le fait Dieu, auquel je ne crois pas.

Chaque image correspond à la fois à un souvenir traumatique et à une ligne du psaume.

Ignoscentia

Sina Niemeyer

Ignoscentia consta de dues parts: un llibre i un vídeo en què l’artista descriu i processa les seves pròpies experiències d’abús sexual infantil. Radicalment subjectiva, però globalment aplicable, aconsegueix obrir el tema als altres utilitzant imatges subtils que solen funcionar com a metàfora i, per tant, deixen espai per a la pròpia interpretació. Combina diferents mètodes com ara la fotografia, el vídeo, el so, l’escriptura, el disseny gràfic i múltiples capes de material com velles fotos familiars, imatges destruïdes, autoretrats i objectes trobats.

Es tracta d’una revelació autoreflexiva, però també serveix com a terreny d’identificació, tenint en compte que les estadístiques estimen que entre una de cada tres i una de cada cinc dones patirà abusos sexuals al llarg de la seva vida.

Ignoscentia mostra a l’espectador en diferents nivells el que l’abús sexual pot significar en la vida d’algú, abordant les emocions vagues que sovint són difícils d’expressar només amb paraules. A més, pretén recordar a altres supervivents que no estan soles i pot ajudar-los a reflectir els seus propis sentiments.